Com podeu observar, hem publicat un slide sobre les diferents ideologies que trobem importants. Ideologies que dia a dia marquen la nostra rutina, xicotetes diferències que fan que una persona estiga més contenta o més trista. I és aixina. Perquè per tonteria que parega, milers de persones moren per tindre una opinió totalment diferent a altres. Dones que diàriament moren per ser dones. Gent que està en el lloc incorrecte quan no ho devia estar. Gent que estava en contra de un totalitarisme, o de un govern de qualsevol ideologia. I realment ens preguntem...Qui som per a dir què és veritat i què no ho és? Hem de justificar la nostra falta a l'hora de la veritat, de entendre els demés i de respectar la seva opinió? No estem capacitats. O ho estem, però no volem reconeixer-ho. No volem admitir les veritats El que diga una persona ha de ser si o si. Si per un motiu l'home és el què topeta dues vegades en la mateixa pedra, és perquè tenim la CAPACITAT DE RAONAR i de EVITAR ELS ERRORS COTMESSOS. Mentres els humans no raonem, topetarem sempre en la mateixa pedra: la manca de llibertat d'espressió.

LLUMS	OMBRES
Al final dels 60, va haver una xicoteta obertura al món, que va permitir que Espanya consolidara una miqueta la seva economia.	Falta de llibertat: Hi havia una censura important de la cultura i de la llibertat. La ignorància era part de la dictadura.
A la segona república, s'aconseguí el vot de la dona, algo que mai abans s'havia vist fins a aquell moment.	Execucions i tortures: En la dictaruda, tot el que no estava d'acord o expresava una opinió diferent, podia ser acusat, i fins i tot el podien fusilar.
Al final de la dictadura, la gent ja va començar a defensar els seus ideals i va lluitar per la llibertat.	Dictadura tancada al món.: Espanya estava tancada a ella mateixa, no s'obria cap a l'exterior.

És correcte utiliztar la violència en un dictador?

És correcte utiliztar la violència en un dictador?

És correcte utilitzar la violència en un dictador?
Aquesta pregunta és tal vegada una de les preguntes més difícils que ens podien haver plantejat.
Un dictador és una persona que abusa del seu poder. De vegades en la violència, per què no admitir-ho, és una forma d'utiliztar la por i el poder perfecta per a dominar a la gent.
Però quan ens parlen de la violència contra un dictador, automàticament ja pensem en tornar-li en una moneda de canvi tot el mal que ha pogut fer a qui siga, i sense cap exepció. Seria com una tortura, fer-li pasar per tot el mal que ha pogut fer. Fer-li sofrir el que haja pogut provocar de dolor.
Seria correcte fer això?
Si fora una experiència personal, tal vegada diríem que sí. O que no. Alomillor una persona prop a nosaltres ha patit qualsevol tipus d'influència d'aquest, i ens pareix just que se la tornem. Seria com una venjança, una forma de demostrar que se la teníem guardada, ens sentiríem probablement millor, seria com alliberar-se d'algo per fí.
Però...és moralment correcte?
Fer la violència genera violència. Baixaríem tan baix com l'altra persona, faríem la violència com a mode de venjança. Probablement eixa persona s'ho mereixia. Probablement ens pareix injust que tal vegada soles estiga en la càrcel. Però eixa persona, encara que no s'arrepentixca, encara que no siga conscient del mal que ha fet o que no vullga fer-ho, en el seu interior sempre sabrà realment què va fer mal i què no, i això no s'ho podrà llevar de cap manera. Podrà ser carcelat i soles estar tancat, però això ja suposarà la soletat, i la soletat no és el millor amic de l'home. I encara que no siga capaç d'admitir-ho, sabrà que haurà fet coses mal, i encara que siga interiorment, s'arrepentirà.
Tal vegada massa fantasiòs, tal vegada no s'assembla a la realitat, tal vegada no estigam gens d'acord, però tampoc és just que utilitzem la escusa de la violència per a fer la violència. Seguent persones en capacitat de raonar i de saber què és el correcte i el que no ho és, no seria del tot correcte baixar fins al fons i rebaixar-se com altres persones que no pensen soles per venjança. La venjança tampoc és una escusa per a fer la violència. No hi ha cap escusa per a fer la violència.
Som conscients de que aquesta pregunta és una de eixes preguntes que fan que surja conflicte i diversitat d'opinios. Però encara que no estigam d'acord, encara que no pensem igual, tots tenim algo en comú: no hi ha res ni que justifique la violència, ni que justifique el dret a llevar el mateix dret de viure.

Comentari vídeos.

Comentari vídeos.

Vídeo República:
La gent estava totalment entusiasmada en la república. El poble estava totalment enfadat en Alfons XII per permitir la dictadura del general Primo de Rivera. Aleshores, estaven entusiasmats per el canvi que s'anava a produïr, i per el fet de poder votar. La victòria majoritària dels republicans a les grans ciutats varen exaltar la eufòria i fer que el rei pasara les seves últimes hores al palau.

Video 2

En aquest video es pareix que s’havien celebrat unes eleccions, en les que havia guanyat el partit socialista, i es troben celebrant-ho, a més la dona s’incorpora al govern, ja que hi ha un moment del video en que un alt càrrec del govern provisional de la segona republicà, ortorga a una dona, es a dir a Victoria Kent, el càrrec de la directora general de pressons. A més tambè s’esta celebrant la festivitat del 1 de maig.

Video 5

En aquest video es fan tres entrevistes a diferents persones, i amb diferents punts de vista sobre la republica i el canvi fins a la guerra civil, ja un d’aquests, el més jove es historiador i no ho ha viscut, altre dels entrevistats, es profesor i segurament no haja viscut la republica, però conta un poc com la veu analitzant-ho tot i es centra principalment en com era l’educació d’aquella época, i el tercer entrevistat es un home prou major, que conta com va viure ell la república i la guerra civil, a més conta que va estar tancat a la pressò.

Video 6

En aquest video es conta un poc com va ser la revolucio a Catalunya i la vaga a Asturies. En la revolucio de Catalunya el que va ocorrer es que el govern de Madrid i el de Catalunya es van enfrontar, i a Catalunya es van produir vages convocades per UGT. Finalment el govern de Catalunya es va entregar i l’exèrcit español va detenir molta gent entre ells el president del govern catala Companys. A Asturias els miners tambe es van posar en vaga en aquest cas tamb``e el govern central va anar a posar fi, alli l’exèrcit es va enfrontar amb els manifestants i desprès de dies de manifestacions la ciutat d’Oviedo va quedar destrozada.

Video 8

En aquest video es parla de com es va formar la segona republica, ens parla del anomenat pacte de San Sebastia en que van participar representant de les diferents comunitats autonomes, representants socialistes…

A mes a mes açi tambe es parlaria de crear un comite militar per a la total abolicio de la monarquia.

Video 9

A mitjans de juliol de 1936 Espanya estava dividida en dos zones la republicana i la dirigida pel general Franco i cada una d’aquestes tenia un govern distint, que va intentar negociar, pero no va ser posible i a partir d’aquest moment va començar la guerra civil. Els republicans al igual que els franquistas va intentar conquerir territoris contraris pero sempre sense èxit. Però a partir de 1937 les tropes republicanes van conquerir un poc més de la meitat del país, i cap al 1938 ja s’havien fet amb quasi la totalitat del país, pero més tard el bandòl republica es va rendir i finalment va acabar la guerra al 1939.

Vídeo Clara Campoamor
Clara Campoamor parla del dret de vot d'aquella època sobre la dona, ja que no permitien deixar votar a les dones. Ella era una política d'esquerres liberal i defensava els drets de la dona, intentant millorar els aspectes d'aquesta en la seva época, i que estiguera en igualtat de condicions fron als homes.


Explicació de la Segona Repúblic
Quan els republicans varen apujar al poder, es donaren compte de que no era tan fàcil governar. Varen fer uns canvis radicals que no agradaren a l'esglèsia, i que eren totalment innovadors per a la época. A més, s'estava pasant per una época difícil per la crisi que s'estava superant, en la que hi havia poc de treball.

Dones a la Segona República
Un dels logros més importants fou que les dones pogueren votar, que va ser un pas molt important en aquella época. Les dones reclamaren els drets que no tenien abans, i intenten equiparar a les dones com als homes. Es creà la llei del divorci, en contra de l'esglèsia i les seves opinions. Però quan arrivà la dona en el seu dret a vot, al estar influenciada per l'esglèsia va fer que la dreta guanyara i que començara el canvi de govern.

TREBALL LA VAQUILLA

TREBALL LA VAQUILLA

1 PREGUNTA
A)En les relacions internacionals, dirigir temporalment alguns assumptes interiors d’una altra nació.
B)Conjunt de voluntaris armats no pertanyents a l’exèrcit regular.
C)Soldats estrangers allistats a l’exèrcit regular.
D)Que defèn la llibertat absoluta i per tant la supressió de tot govern i de tota llei.
E)Dita d’una nació o d’un estat: que no pren part en la guerra moguda per altres i s’acull al sistema d’obligacions i drets inherents a tal actitud.
F)Partidaris del costat lleial en la Guerra Civil espanyola.
G)Partidaris del costat rebel en la Guerra Civil espanyola.
H)Doctrina que propugna la desaparició de L’Estat i de tot poder.
I)Rebel•lió.
J)Canvi violent en les institucions polítiques, econòmiques o socials d’una nació.

1.I 2.J 3.F 4.G 5.H 6.D 7.C 8.E 9.A 10.B

2 PREGUNTA
1.Guerra:Conflicte armat entre diverses ideologies polítiques/religioses.
2.Batalla: Un combat que forma part en conjunt de la guerra.
3.Guerra Civil:Enfrontament que va tindre lloc al segle XX entre l’Espanya de Franco i els republicans.
4.Bombardeig: Atac a un dels bàndols que es fa amb diverses bombes.
5.Croada: Són campanyes militars en les quals la ideologia religiosa es el moviment causat. L’església definí l’alçament de Franco com l’última croada
6.Rereguarda: És la zona no ocupada per l’exèrcit.
7.Front de guerra: On estan els combats, les lluïtes.
8.Derrota: Quan una de les parts per la guerra.
9.Ban: Casdascún de les parts de combatients en diferents defenses.

3 PREGUNTA
La història transcorre durant la Guerra Civil, en la qual narra la història d’un gran grup de soldats del ban republicà que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’anar al poble del costat en zona nacional per a robar una vaqueta i així emprenyar-los les festes i de pas menjar-se la vaqueta per apujar la moral de les tropes republicanes. Aquesta missió es va convertir en una odissea ja que al arribar al corral comencen a trobar-se a nacionals i els costa eixir del poble.

4 PREGUNTA
1-Brigada Castro
2-Tinent Broseta
3-Mariano
4-Limeño
5-Capellà penedit
6-Sergent nacional
7-Marqués
8-Comtessa

En l’intercanvi de paper de fumar, als soldats els donava igual canviar-se per l’altre en tal de aconseguir l’objectiu de vore a la seva família.




CONTEXT
1.- Quan a tindre lloc?
Va tindre lloc a Espanya, desde juliol de 1936 fins al 1 d’abril de 1939

2.-Qui van participar?
Van participar els franquistes contra els republicans. I ajudant aquestos van estar algunes potències estrangeres.

3.- Quines van ser les causes?
Algunes de les causes van ser la economia atrasada incapaç de satisfer les necessitats del poble.
També altra de les causes va ser l’estructura social que hi havia a Espanya amb abismals diferencies entre pobres i rics. I una polarització de la societat en dos bandols la dreta i l’esquerra entre les que existia una forta tensiò.

4.- Quina actitud van tindre les potencies estrangeres?
Els totalitarismes italians i alemanys, ajudaren als nacionals proporcionant-los armes armamentístiques noves. En canvi, els republicans varen rebre l’ajuda de més països, però fou minoritària i en menys quantitat. Tot el que estava a favor de la república en l’estranger, ajudava als republicans en la anomenada Brigada internacional.

5.-Qui va guanyar la guerra i quins factors van determinar la victòria?
La guerra la va guanyar el bandol nacional o el que era el mateix els franquistas, ja que tenien més ajuda de les potències estrangeres com van ser Alemanya dirigida per altre dictador Hitler o Italia també dirigida per altre dictador anomenat Mussolini. En canvi

6.-Quines consequencies va tindre la derrota?
Els ciutadans republicans foren els més perjudicats, els quals pergueren la seua terra, I a més també després tingueren represàries ja que a la majoria els intentaren matar. Però igualment, els franquistas també varen perdre coses.



5 PREGUNTA
Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel•lícula. Què veiem? Veiem que, de vegades, fins al més mentecato pot arribar a lo més alt, com per exemple, el brigada Broseta, que sense tindre experiència adquireix un alt càrreg a l’exèrcit.
Què representa?
Per què podem dir amb aquesta pel•lícula que Berlanga ha fet un al•legat antibel•lista? Perquè no representa la guerra en els enfrontaments i les batalles, sinó que el que va és descriure una situació còmica sobre la guerra civil i els que formaren part d’ella.






CARTA AL DIRECTOR:

Senyor Berlanga:

Som els alumnes de 4º B de la Florida, i volíem dir-li i comentar-li diferents aspectes que ens ha cridat l’atenció de la pel•lícula de”la Vaquilla.”
En primer lloc, volíem constatar-li que sabent que la pel•lícula és una crítica còmica sobre la guerra civil, creguem que la relació de convenciència que es va donar entre la Brigada Castro i el general nacional, era del tot subrealista, sobre tot tenint en compte la situació delicada per la que el país estava travessant.
També dir-li, que estem d’acord en la seva visió còmica i crítica de la guerra, ja que creguem que és totalment inútil i que tots ixen perguent, encara que és una visió prou surrealista i distorsionada ja que els republicans passen d’una part a altra amb prou facilitat.
Igualment el felicitem per la esplèndida pel•lícula que ha fet.
Sense més dilacions
Adéu.


ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

En parelles llegiu la sinopsi de cada pel•lícula i després comenteu els fotogrames corresponents:

Descriu què creus que s’està produïnt en l’escena. On te lloc?Què fan?Context
1)Es pot observar un conjunt de dones en defensa de la república. A una plaça d’un barri a la segona república. Protesten i defensen la seua ideologia.
2)Família republicana artista que apareix per error en el bàndol nacional. Té lloc en una casa a la guerra. Tenen por probablement per l’error.
3)Preocupacions d’un home a la guerra per el ban en el que està. En un tren a la guerra, en el qual un home està dispost a anar-se’n d’on està.
4)Un professor republicà que s’encarrega de donar classes als xiquets. A un bosc, just a l’inici de la guerra. L’home dóna classes a uns xiquets als quals no els pot transmetre la seva ideologia per la guerra.
5)Vista de la guerra per part d’un anglès. A la guerra. Lluiten contra el feixisme d’Espanya.

Digues qui creus que són els personatges que apareixen, i els que creus que hi ha al voltant de la imatge.
1)Guerrilleres, que defensen la seva ideologia totes en conjunt.
2)Una família en més gent que té por del que li puguen fer.
3)Un militar que no està d’acord en el seu bàndol, i al fons uns guàrdies civils vigilant.
4)Un professor en els seus alumnes que està donant classe al bosc.
5)Un guerriller estranger que es fica en la guerra, en més guerrillers de la Brigada Nacional.



Situa l’escena dins del context de la guerra civil i imagina què creus que passarà a continuació.
1)Transició entre la segona república i la guerra. Poc després, quan comence la guerra, no podran defensar la seva ideologia.
2)En la guerra, quan s’estan definint els bàndols. Si els arriben a pillar com republicans dins del bàndol nacional, els podrien fusilar, per tant han de amagar-se.
3)Quan ja s’ha acabat la guerra, inici franquisme. Aquest home pareix que vol
anar-se’n a altre lloc perquè no està d’acord en la ideologia del seu bàndol.
4)Justet abans de que comence el franquisme. El professor tindria que evitar demostrar que ell és republicà per a evitar que el fusilen.
5)En plena guerra entre republicans i franquistes. Com els franquistes guanyaren, tindrien que tornar al seu país per a evitar que els fusilen.

Redacta un breu relat a partir de les idees que han sorgit.

Podem veure com en la república es va donar un pas important. Aquestes dones defensen la seva ideologia, la qual cosa suposa un avanç important per a la època. Però a més a més, encara que es feren moltes coses mal, va suposar la transició cap a un nou dret d’expressió per la seva part. És veritat que poc després al franquisme es tornà altra vegada cap arrere, però si no fora per aquest inici tal vegada estaríem més retrasats. Encara queda lluitar per els ideals de la dona.

AMPARO , SANDRA I JORDI