L'ESGLÉSIA I L'HOMOSEXUALITAT

L'ESGLÉSIA I L'HOMOSEXUALITAT

Per tots es conegut que l'església ha condemnat i segueix condemnant d'una forma molt dura l'homosexualitat (de fet van ser els primer en cremar a tota persona que ho practiqués).
Mes recentment, al franquisme, ser homosexual representava ser tancat en un hospital psiquiàtric, ja que es considerava una malaltia, com hem comentat en anteriors entrades.
Últimament, però, hem pogut observar una molt lleugera apertura (en l'ultim catecisme s'admet l'existència de l'homosexualitat), encara que segueixen condemnant-la.
Però, quins motius duen a l'església a fer-ho? Un dels principals motius es que l'església sols veu la reproducció per a augmentar l'espècie, i, amb una parella homosexual açò es impossible. Encara que aquest no es un motiu que justifique eixa "mania persecutòria" que te l'església.
Molts sectors d'esquerres critiquen aquesta actitud cap a un fet existent i natural com es l'homosexualitat, prova d'açò son els següents vídeos, que son dos monòlegs de l'actor i humorista valencià Xavi Castillo, en els quals, des del seu particular punt de vista, critica aquest fet.

L'AVORTAMENT

L'AVORTAMENT

Aquest és un tema d'actualitat,i a la vegada delicat, ja que s'està fent una reforma de la llei que el regula, i hi han moltes opinions, a favor i en contra.
Però, sabem el que és reialment l'avortament?
L'avortament és la interrupció del procès fisiològic del embaràs causant la mort del fetus dintre o fòra del claustre matern viable o no.
Hi han dos tipus: el espontani i el produït. Els riscos de seguir amb aquest procediment són posibles complicacions i problemes, ja que és obligar al cos a expulsar un cos.

La reforma de la llei de la que hem parlat al principi del post, amplia el temps per a avortar fins als cinc mesos, i, molts sectors de la societat, pensen que açò és un crim, però, la realitat és que fins als cinc mesos i mig el fetus encara no `és un èsser viu, ja que si es trobara fora de l'úter no podria acomplir ninguna de les tres funcions vitals. També es paradòxic que la majoria de sectors que pensen que l'avortament és un crim, estan a favor de la pena de mort.

Des de Princeton: New Jersey estem d'acord amb l'avortament, de fet, creguem que deuria de ser un dret fundamental de la dona.
Però, atenció, cal recordar que l'avortament és l'ultim recurs, no és un metode anticonceptiu d'utilització diara, ja que, com ens diu la nostra habitual col·laboradora, la doctora Amparo Ortega, té molts efectes secundaris. A més, no protegeix contra malalties de transmisió sexual. Per a gastar a sovint, ja tenim el preservatiu (masculí i femení), el DIU, espermatitzides...

Recordeu que en la nostra secció d'enquestes, en trovareu sobre aquest tema, per que, com ja sabeu, en aquest bloc ens importa la vostra opinió.

L'HOMOSEXUALITAT

L'HOMOSEXUALITAT

L'homosexualitat és l'orientació afectiva-sexual de les persones que se senten atretes per persones del mateix sexe. És un impuls que neix i surt de dins sense que es faci res per dirigir-lo en un sentit o en un altre.

Acceptable, no? doncs pareix ser que per a una part de la societat, no. L'homosexualitat , encara avuí en dia considerada un problema o una malaltia en moltes cultures, ha segut, és i, si seguim així, serà una de les majors causes de repressió, juntament amb la raça i el sexe de les persones.


hem volgut il·lustrar l'article amb aquest reportatge mexicà sobre l'homosexualitat, en el qual varies persones heterosexuals i també homosexuals donen la seva opinió sobre el tema:




La doctora Amparo Ortega, ens explica que l'homosexualitat no és, ni molt menys, una malaltia. Tampoc hi ha un gen de l'homosexualitat, és a dir, que l'orientació sexual d'un humà simplement és cosa de la conducta sexual. Aquesta, com totes les conductes humanes, pot ser objecte de decisió i pot estar influenciada per molts aspectes, com l'entorn familiar o l'entorn on es viu. Alguns homosexuals ho son per tenir famílies desestructurades (mals tractes, drogoaddiccións, mare sobreprotectora i `pare despreocupat...).

No podem entendre que la gent no ens respecte, i en canvi podem menospreciar als homoxesuals? És contradictori, però no podem esperar que un homosexual ens respecte si no li tenim a aquest la consideració que mereix. Els homosexuals són persones com les demés, ja que fan les seues funcions vitals com tot ésser viu, i és capaç de raonar com tot ser humà. Hem d'apdrendre que aquest sector és una part de la població, i per tant, hem d'acceptar-los tal i com són independientment de les demés coses.

En conclussió, cal dir que l'homosexualitat és un aspecte totalment normal, és a dir, que si ho hets, no tens per que tenir por de fer-ho public, i, des de Princeton:New Jersey et recomanem que parles amb el teu metge o metgessa, ja que aquest és un professional que et pot ajudar i aconsellar.

QUÈ ÉS LA FAMILIA?

QUÈ ÉS LA FAMILIA?

Una pregunta com aquesta, encara que no ho paregui, és molt complexa, ja que avuí en dia la família és un concepte molt obert.
Des del nostre departament de sociologia, format per la sociòloga Sandra Bou i el sociòleg Jordi Martínez, amb la col·laboració de la Psicòloga Amparo Ortega, ens comenten que la definició de família és el nucli on es forma la societat o el país. Definició que, encara que paregui que no, és molt acertada. Ens expliquem:
Tradicionalment, la família ha sigut, quan eres petit o petita, el nucli format per els teus pares, els avis, els oncles... quan eres més major, la família passa a ser el nucli format per la teva parella i fills, ja que si no tenies fills pareix ser que no acabaves de formar part de la societat que podia ser respectat. Amés, en aquest tipus de familia, la dona devia fer molts sacrificis per el seu marit. Devia allunyar-se de les seves amigues, tenia també que fer-se càrrec de la llar i dels fills i no podia estudiar, és a dir, que sols vivia per a l'home.
com a exemple d'aquest tipus de família tenim aquest vídeo:



Avuí en dia, però, la família passa a ser un concèpte molt ampli. Quan eres petit, apart de la teva familia de sang, pareix que tens altra família: els teus amics. et sents agust i confiat entre ells, inclús moltes vegades els nomenes "germans" o "germanes". És correcte açò? SÍ. la família no te per què ser, obligatòriament les persones amb que comparteixes sang. com hem dit al principi, és el nucli on es forma la societat, i, açò, s'acompleix en aquestos casos. Quan eres mes major, com abans, la familia son la parella i els fills, però una cosa canvia: la dona no viu per a l'home, és a dir, pot seguir estudiant, no te per qué ser ellla la que s'encarregue completament de la llar i els fills, inclús, pot ser que la parella no siguí una dona (el tema de l'homosexualitat el tractarem mes avant en aquest bloc).

Des de Princeton NY estem totalment d'acord amb aquest últim model, ja que rebutjem qualsevol tipus de violencia, i aquesta s'hi sol donar en el model tradicional.